7 Art: Ibers de Catalunya

Algunes tribus de la península (al sudest i a Andalusia) estaves regides per un rei, que a conseqüència del monopoli que tenía (pel constant comerç), s'havia enriquit. Per aquest motiu en aquestes zones de la península es troben grans monuments funeraris o grans joies.

Catalunya no va aconseguir aquest grau de riquesa pel motiu ja  explicat: les zones costaneres, a causa de la gran barreja de nacionalitats, tenien una cultura més oberta que havia permés que la societat fos igualitària, tenint tots més o menys la mateixa riquesa. Al mateix temps que és algo positiu, es negatiu perquè va impedir que alguns ciutadans aconseguissin grans quantitats de diners suficients per pagar-se les joies o monuments propis dels reis del sudest de la península.

A Catalunya només hem trobat dos mostres d'escultura ibèrica, però sense gaire valor artístic. La primera mostra és del segle III o II aC. És el fragment d'un monument que representava un deu o deessa asseguda en un tron amb coixins. El lateral del monument tenia esculpit una decoració que consistia en caps tallats.

L'atre mostra es va trobar a Osona. Sembla ser que formava part d'un monument, del que es va desprendre, de tema funerari. Es pot observar que hi ha un carro tirat per dos cavalls, i sobre el carro es veuen dos homes. En l'altre part hi ha representada la lluita entre un home i un centaure.




 L'orfebreria (ofici que treballa els metalls preciosos) va ser molt important als ibers. De nou, Catalunya queda una mica al marge pel mateix motiu. En canvi a Tivissa s'han trobat les més improtants coleccions de joies d'or: el "tresor de Tivissa". Eren dos braçalets, deu vasos (i fragments d'altres), decorats amb deocració geometrica i vegetal de plata, i quatre pàteres de plata daurada decorada amb caps de llop. Una de les pàteres porta el motiu d'un sacrifici religiós o funerari.
Aquest tresor data del II aC.

 A més d'aquests objectes de gran prestigi també s'han trobat altres objectes sense importància en el seu temps, d'us quotidià, com les fibules: una mena d'imperdibles per subjectar la roba. Solien ser de bronze i no portaven gaire decoració. Van ser portades per homes i dones iberes fins el segle V. Després de 500 anys d'ús les fibules van desapareixer per la introducció de la toga romana.

6 Llengua i escriptura: Ibers de Catalunya

A dies d'avui, encara no hem desxifrat la llengua dels ibers. Hem aconseguit entendre el valor dels signes, que vol dir cada una de les lletres o símbols, però en canvi no hem pogut saber el seu significat. No tenim cap mena de llengua paral·lela a la ibèrica, així que no tenim cap tipus de pista per tal de seguir un camí.

Sembla ser que l'escriptura ibèrica va sorgir a Andalusia, a Tartessos en el segle VI aC, i a partir d'aquí es va estendre per tota la península.

Aquesta llengua esta formada per 28 lletres copiades de l'alfabet grec i fenici, i es podia escriure tant de dreta a esquerra com a l'inrevés.

Es possible que hi haguessin dialectes, es a dir, no hi havia un llenguatge unànime per tota la península, sinó que hi havien diferents variants de la mateixa llengua (que en un principi es va mesclar neolítica i indoeuropea).

A Catalunya teníem el dialecte del llevantí.

5 Mort i creences: Ibers de Catalunya

Als ibers se'ls ha batejat amb el nom de "Pobles d'urnes" per la seva tradició heretada dels indoeuropeus de cremar els morts, ficar les cendres dins d'una urna i aquesta enterrar-la directament al terra juntament amb l'aixovar del difunt a la necròpolis.

Els indoeuropeus i els grecs van influir molt en les creences dels ibers. Tenien diverses creences, com el culte a deus grecs (Artemis, la deessa de la fecunditat) o cultes i tradicions dels centreeuropeus (cranis enclavats)...

Ullastret es un bon centre de fusió de totes les creences que hi van haver: s'han trobat temples, o símbols que podrien haver estat en temples sobre diferents deus: Artemis, Bes (protector de la llar i matrimoni)...

Es van començar a fer sacrificis per tal de portar bona sort o altres motius, com el d'enterrar una ovella (o part d'ella) sota les habitacions per tal d'afavorir l'aixecament d'un nou habitatge.

També es va començar a utilitzar una tradició semblant al nostre dia de Pasqua: posaven ous a les habitacions o a la necròpolis perquè eren un símbol de fecunditat i vida eterna.

Més tradicions heretades dels fenicis i grecs és la dels enterraments infantils: se'ls enterraven sota les cases.

4 Urbanisme: Ibers de Catalunya

Els poblats dels ibers solien estar en les parts altres: aixi controlaven tant els camins com el mar.
Les cases de pagesos estaven més separades i disperses pel territori, envoltades del seu camp.

Normalment els poblats estan fortificades per una muralla o torres, algunes de molt grans (com la d'Ullastret). Aquesta tecnica de les muralles la van aprendre dels grecs en els continus comerços que tenien.



Les muralles tenien diverses entrades i diversos mecanismes per tal de dificultar l'entrada dels enemics dins de la fortificacio, com fossats o colzes.




La distribucio de les cases dins les muralles tambe es van veure influenciades per la distribucio grega. Era tipic de que fos una construccio cuadricular, amb carrers paral·lels que es tallessin perpendicularment.


Les cases tenien 1 o 2 habitacions. Estaven fetes de fang, amb una base de pedres o d'altres vegades trobem que les cases estaven esculpides directament en les roques. Al sostre tots dos tipus de casa tenia un forat per tal d'evitar que el fum del foc de la llar s'acumules dins la casa.

3 Política i Societat: Ibers de Catalunya

Les tribu de l'interior estaven regides per un rei, i en alguns casos per dos (aquesta forma de poder s'anomena diarquia).

En canvi, les tribus costaneres tenien una estructura social molt més igualitària. Això es degut al constant tracte amb grecs i altres estrangers que venien pel comerç. Els costaners no posen cap estructura social clara.

Aquest buit de poder i de desinterès polític fa que no pensin en centrar un poblat com a capital fins l'any 218aC.

Aquesta gran diferencia entre el tracte continu amb diferents cultures de la costa i la ment tancada dels de l'interior va portar a diverses batalles per la diferència d'idees

Fins aquell moment els ibers es regien per tribus. En aquestes hi havien els caps de família (es tractava d'una societat patriarcal) que designava les tasques dels seus integrants. La dona no estava totalment restringida nomes als afers de casa, sinó que també tenia un paper religiós fent de sacerdotessa.

Per molt que sembli estrany, aquestes tribus tenien matrimonis monògams, es a dir, l'home i la dona es casaven per forts vincles, creant així una família anomenada clan.

2 Economia: Ibers de Catalunya

Els ibèrics, els nous poblats formats a partir e la barreja d'indoeuropeus i neolítics, es dedicaven essencialment a l'agricultura, concretament eren pagesos cerealistes: cultivaven blat, civada, ordi, mill, llegums...

En menor quantitat, els ibers es dedicaven a la ramaderia amb cavalls, porcs, ovelles, bous, gossos... Tot i que tenien aquests animals, no s'acostumava a menjar massa carn a no ser que fos d'un animal caçat. Els que ells alimentaven i cuidaven eren essencialment per ajudar en el camp (bous i cavalls) i un grup molt important per ala vida quotidiana: ovelles, cabres... aquestes els proporcionaven llana i llet.

Així doncs, els animals no eren un objecte per a la supervivència alimentària. Només es mataven quan ja eren vells o, com ja hem dit, quan era un animal caçat.

Als alnimals de ramaderia se'ls afegeix els peixos que, pels hams i pesos trobats als poblats costaners o propers a rius, hem esbrinat que aqueseta població ja tenia una activitat pesquera.

Es van començar a produir objectes manufacturats, com les eines agricoles (arades, aixades, càvecs..), objectes personals (braçalets, pinces...), ceràmica...
Les dones van continuar fent feines de casa, mentres que els homes es van anar especialitzan poc a poc en oficis concrets. A casa, la dona feia tota classe de funcions i petites produccions manuals: teixits, ceràmica (merament utilitaria, sense l'objectiu de decorar)...

El comerç esdeve una activitat molt important. Entre poblats d'Hispania hi ha comerç, al igual que entre zones més llunyanes, com els territoris dels grecs.
La tribu d'Empuries produia diferents objectes manufacturats, agafava esclaus, feia teixits... que intercanviaba a canvi de ceramica decorada, armament, joies, perfum... D'aquest comerç s'han de destacar els envasos on eren transportats: actualment es valoren molt aquests objectes que en aquell moment no tenien cap tipus d'interes artistic. En especial, destaquen les anfores, on es transportava el vi. Aquestes tenien la base acabada en punta perque s'acotumaven a clavar a terra.






A la fi del segle III aC, per influencia romana, els iberics comencen a encunyar moneda. Eren monedes de bronze amb el nom de la tribu que les encunyava escrit amb l'alfabet iberic.

1 Formació: Els ibers de Catalunya

Els ibers tenen origen indoeuropeu, es a dir, eren uns pobles del centre d'Europa que cap al 1000 aC van començar a fer migracions cap al sud d'Europa per tal de buscar territoris amb un millor clima. Una d'aquestes corrents va arribar a la península ibèrica, on va es va trobar als pobladors natius: els neolítics.

En aquest nou territori els indoeuropeus van trobar un clima moderat on podien cultivar les collites fàcilment, al contrari que al centre d'Europa, on les temperatures eren molt més extremes.

La llengua indoeuropea i la neolítica es van barrejar, fent així una nova llengua. A més, els indoeuropeus van portar noves formes de conreu i la metal·lúrgia del ferro. En un principi aquesta nomes va ser utilitzada per fer objectes amb certa importància, però un temps després aquesta activitat es va aplicar en mes camps, com per fer objectes de l'agricultura o eines quotidianes.

Els pobles centrals van portar noves formes de construcció de cabanyes: els ciments de la casa estaven soterrats, i l'estructura de la casa s'aguantava gràcies a una coberta de fusta i argila. Eren unes cases petites, normalment rectangulars o ovals.

Els indoeuropeus, per últim, van portar una nova tradició d'enterrament per la qual reben el nom de "Pobles dels camps d'urnes": cremaven els morts, ficaven les centres dins d'una urna i aquesta, juntament amb l'aixovar del difunt, ho enterraven a terra.

Tot i això, els avenços que van introduir els indoeuropeus i la barreja de nacionalitats no van ser suficients per la formació dels ibers.

Un fet molt destacable i que va ajudar a aquesta va ser el comerç. En aquell moment just s'havia començat a comerciar: fenicis, grecs i etruscos venien a les costes de la Hispania mediterrània per fer petits intercanvis.

Cap al 600 aC es va formar la colònia d'Empúries, que mes tard es va convertir en una de les més importants.

Ja siguessin la ceràmica, la metal·lúrgia o qualsevol de les mercaderies que portaven aquestes civilitzacions estrangeres, tot aquest moviment va esdevenir un proces d'aculturació per als pobladors de la península.

Aquesta cultura ibèrica esta formada des de el segle VI aC.

Causes de la fi de l'Imperi

El gran Imperi Romà, tot havent començat amb el gran Princeps August, va acabar amb l'etapa Dominant, on es veia que l'Imperi estava en completa decadència i, tard o d'hora, cauria.

El seu fi, al contrari de lo que molta gent erròniament suposa, no va ser provocat per la invasió Barbara. Aquesta no va ser més que un petit esglaó més en tots els problemes als que l'Imperi s'enfrontava entre 235 dC i 476 dC.

La crisi que va dur a la fi de l'Imperi el podem dividir en tres temes: econòmica-social, política i religió.

La crisi econòmica-social es va causar per la falta de mà d'obra. Per la forta crisi els pagesos i petits propietaris havien començat a emigrar cap a la ciutat i altres zones. A més, les conquestes eren escasses, i era d'aquestes d'on es aconseguien la població d'esclaus que treballava per a la ciutat romana. Per lo tant, per la falta d'esclaus (mà d'obra) els camps no s'utilitzaven en tota la seva grandària. Això va produir que la petita part que els esclaus treballaven, conreaven i posaven al mercat s'encarís moltíssim. El poble roma també estava en crisis i no comprava els productes. D'aquesta manera la burgesia va anar empobrint-se poc a poc per la manca de compradors fent arribar la crisis fins la classe alta. Tot aquest panorama de crisis de totes les classes va comportar que part de la població deixes de pagar els impostos, que poc a poc es van anar acumulant en deutes que impedien que els funcionaris i militars no cobressin el seu sou.

En l'àmbit polític el poder a l'Imperi estava poc definit: hi havien molts bàndols que no es comunicaven entre ells, però lo que a cada zona era nomenat un emperador diferent escollit per l'exercit. Davant d'aquest embolic l'exercit comença a no fer cas davant de tantes ordres d'emperadors diferents. Aquesta passivitat de l'exercit provoca que les fronteres esdevinguin un lloc conflictiu: els pobles dels voltants aprofiten aquesta decadència per intentar engrandir els seus territoris, com és el cas dels pobles germànics (bàrbars).

Per ultim, la religió pren una força important a l'Imperi. Els deus que fins aquell moment havien siguts adorats pel poble romà comencen a tenir menys importància: sempre eren deus altius i freds, que no mostraven cap mena de qualitat humana en la que el poble es pogués guiar. En aquell mateix moment una corrent de diverses religions noves entra, El cristianisme destaca, arribant com una llum per al poble romà. En el cristianisme només hi ha un Deu, i aquest es humà: sofreix les calamitats igual que ells, dona un bon exemple de persona bondadosa que no castiga als seus creients a més de que els promet la salvació a tot aquell sofriment al arribar al cel, on tothom pot anar. El poble, en lo mes baix de la seva decadència i farts de les opressions del govern, s'aferra a aquestes belles paraules i promeses que els hi dona el cristianisme, oblidant la seva antiga religió.

En un principi el cristianisme es condemna i a tot aquell qui sigui creient se'l persegueix, però estant Constantí el Gran en el poder hi ha un canvi en la visió del cristianisme. Després de que ell motives les campanyes contra el cristianisme, la seva mare es va unir a la religió. Davant d'aquest dilema moral d'haver de castigar a la seva pròpia família Constantí decideix fer l'Edicte de Milà (313dC), en el que estipula que el cristianisme ja no s'oprimeix, sinó que és una religió oficial de roma.

Octavi August, la seva última entrevista

- Salute, Octavi August!

- Salute.

- Bueno, si no li fa res començarem l'entrevista. Vostè ha sigut un home molt destacat des del 27 aC, però digui'm, com va ser la seva infantesa?

- Potser ara soc un home ja adult, fort i cultivat, però no sempre he estat així, tot i que em deien que vaig madurar molt ràpid. Noia, saps que em van donar la toga viril als 15 anys? 15! Un any abans que a tots els demés nois. Això em va omplir d'orgull en aquell moment, però ara intento recordar el que significava, i no era per tant... en aquell moment no havia passat ni una guerra ni res. Que sabia jo de la vida? Si m'haguessin posat en el poder, no haurien aconseguit res! Perquè, com saps......

- Octavi, respiri! Jo ja li aniré preguntant coses concretes, no vull ser mal educada, però d'aquí apoc s'ha d'anar, oi? Demà ha d'estar a Nola, a la tomba del seu pare. De nou, expliqui'm la seva joventut. Si no m'equivoco, vau néixer el 23 de setembre...

- Oh, si! El 23 de setembre del 63 aC. Segons em va explicar la meva mare vaig néixer a Roma capital, però jo tot el que recordo de la meva infantesa és a la ciutat de Veletri.

Em va haver de cuidar l'avia ja que el pare va morir quan jo tenia 4 anys, i la mare es va desentendre de mi. Quan l'avia va morir, la mare, ja casada de nou, em va haver de tornar a cuidar.  Estic segur que ni la mare ni el seu marit es van penedir d'haver-me educat després de la gran carrera política que vaig tenir.

- Si no m'equivoco, el nou marit era Filipo, veritat?

- Si, un home de caràcter dur. Tot i que no m'agradava gaire, haig de reconèixer que potser justament per l'educació tan dura i firme que em va donar vaig aconseguir ser un home respectat i madur.

- Quan van ser les teves primeres campanyes?

- Jo des de sempre, cada cop que el tiet Cèsar feia una campanya, m'entestava en unir-me. Tenia desig de millorar, de ressaltar, que tothom veies mes enllà d'aquell noi baixet, cabell ondulat, dents tortes i nas aguilenc. Però la mare sempre m'ho prohibia. La primera vegada que va acceptar deixar-me campar amb Cèsar va ser al 47 aC, amb 17 anys. Però com si ella ja s'ho imagines i nomes per això m'hagués donat el permís, vaig caure malalt i un cop més, em vaig quedar a Roma, veient com els demés se n'anaven i tornaven victoriosos.

- Bueno, deixem ja la seva joventut Anem a la qüestió més important: Quan vas començar a guanyar poder?

- Ja t'he dit que jo sempre vaig ser molt respectat! Que no m'escoltes? Em van donar la toga un any abans que... bah, joves. Quan tinguis 77 anys com jo, hagis vist tot el que jo... A la teva edat, jo ja havia estat a Àfrica! Continuem.

El meu tiet-avi Cèsar en algun moment va donar-se compte de que jo era un gran estratega, potser durant unes de les campanyes en que el vaixell en el qual navegava va naufragar, i saps que? No em vaig quedar allà parat, com hauries fet tu o qualsevol jove i la seva mandra. Vaig arribar nedant fins la costa, i una vegada allà, vaig anar caminant fins el campament d'en Cèsar! Ai, que me'n vaig per les branques. La cosa és que ell va deixar escrit al testament que seria el seu successor, i que m'havia adoptat. Això va ser als bons anys 44 aC...

- Tots et reconeixem pel nom d'Octavi August, però si no tinc mal entès, això no sempre ha sigut així.

- Clar que no. Vaig néixer amb el nom de Cayo Octavi Turino, però al 27 aC el Senat em va atorgar el nom d'August.

- Que em pots dir del II Triumvirat?

- Ui, la de conflictes que vaig tenir! Però s'ha de reconèixer que vaig actuar molt sàviament, mereixia ser el guanyador. Bueno bueno, a l'any següent de que el tiet moris, al 43 aC, juntament amb Marc Antoni i Marc Lèpid, vam formar el II Triumvirat. Cadascun de nosaltres s'havia d'ocupar d'una part de l'imperi per tal de que la República, que s'ha de reconèixer que ja estava ben morta, aguantes una mica més.

Tots diuen que jo era el que tenia més poder, més territori i més de tot, però jo això no trobo cert. Els territoris s'havien dividit en parts iguals, el problema és la enveja.

- Doncs si, estaves fet un bon estratega. Però diga'm coses més clares i precises, punts que tu voldries que passin a l'historia. Per exemple, que se n'ha fet dels Marcs?

- Oh, aquells ja estan ben morts! A Lépid el vaig derrotar a Sicília. Un temps abans, durant la Batalla de Filipo, aquest es va quedar a Roma sense fer res. Tot i això, per mantenir el grup del Triumvirat, el vam incloure al repartiment de terres. Però, cap a l'any 36 aC, Lèpid va aconseguir establir-se a Sicília i tenia planejat quedar-se-la. No voldries que em quedes tan tranquil, no? Vaig anar amb les meves tropes cap a Sicília i ale, fora d'aquí! El vaig haver d'acusar de traïció. Va fugir atemorit, cedint-me totes les seves terres, així que li vaig perdonar la vida, al pobre.

- I Marc Antoni? Que va ser d'ell?

- Marc Antoni va ser mes llest, s'ha de reconèixer. Va aconseguir dominar els territoris orientals i va cobrar poder sobretot a Egipte, on va fer un acord amb Cleopatra. Això no s'ho podia permetre, a més de que no prestava gens d'atenció al triumvirat. Així que li vaig declarar la guerra, la Batalla d'Actium és va anomenar, que com pots imaginar, vaig guanyar. A aquest tampoc el vaig matar, es va suïcidar tot sol de camí a Roma després de la derrota.

- I així es va acabar el Triumvirat, molt bé. Arribat a aquest punt, que vas fer? Tu tenies el total control dels territoris!

- Em vaig proclamar Princeps Imperator, un nou títol. A més, la república es va terminar totalment, i amb mi al mando va començar l'Imperi, l'any 27 aC.

- Amb les magistratures i el Senat que vas fer? Ara tu eres el consol únic.

- Ho vaig mantenir tot. No podia arribar i treure-li tots els drets al poble! No és per bondat, sinó per estratègia. Al poble li havia costat molt aconseguir tots aquests drets, així que si jo ho eliminava ells s'alçarien en contra del meu govern. Mantenint-ho, vaig mantenir al poble tranquil i content.

Clar, que en realitat no feien res important. Ells donaven idees, i jo decidia que fer amb elles. Tenia el dret a vet sobre tots: Senat, Comicis i Magistrats. A més de ser el cap militar i religiós.

- Bueno, llavors se't pot considerar com un bon Emperador, veritat? Si que tenies el poder absolut, però vas mantenir certs drets del poble.

- El millor de tots, diria. Tinc 77 anys, se que la vida se m'acaba, però encara em queden dies per viure. Crec que se'm recordara com un gran emperador. A més de que he aconseguit que el poble romà estigui en pau durant anys! Després de tantes guerres i calamitats durant els triumvirats i èpoques anteriors, el meu regnat ha sigut de relativa pau. Alguns n'hi diuen "Pax Augusta" o "Pax Romana", i realment me n'alegro.

- Si, si. Has aconseguit calmar tots el territoris. Bueno, i fins aquí arriba la teva historia, no? Tens algun plan futur?

- Un bon estratega sempre te idees, però no te les diré. Ja tinc temps, i sinó el meu successor, Tiberi. Serà un bon emperador, crec.

- Parlant d'un successor, no se t'ha acudit mai tenir fills? Potser seria mes còmode. Podries educar-lo des de que nasques.

- No, no. De cap manera. He passat part de la meva vida en guerres i fora de casa, seria impossible criar a un fill! A més de que els fills no solen sortir com tu vols. Imagina't que el meu fill fos un tirà. Si fos un càrrec hereditari, la de calamitats que faria! Prefereixo triar a un home de confiança, que jo sàpiga que ha estudiat i està bé del cap.

Això és tot?

- Si, senyor August. Moltes gràcies per aquesta entrevista. Que tingui un bon viatge a Nola!

- De res, i gràcies a vosté també. Adéu.

PD: Lamentablement, aquesta va ser l'ultima entrevista d'Octavi August. Al dia següent, metre que visitava la tomba del pare a Nola va morir.