7 Art: Ibers de Catalunya

Algunes tribus de la península (al sudest i a Andalusia) estaves regides per un rei, que a conseqüència del monopoli que tenía (pel constant comerç), s'havia enriquit. Per aquest motiu en aquestes zones de la península es troben grans monuments funeraris o grans joies.

Catalunya no va aconseguir aquest grau de riquesa pel motiu ja  explicat: les zones costaneres, a causa de la gran barreja de nacionalitats, tenien una cultura més oberta que havia permés que la societat fos igualitària, tenint tots més o menys la mateixa riquesa. Al mateix temps que és algo positiu, es negatiu perquè va impedir que alguns ciutadans aconseguissin grans quantitats de diners suficients per pagar-se les joies o monuments propis dels reis del sudest de la península.

A Catalunya només hem trobat dos mostres d'escultura ibèrica, però sense gaire valor artístic. La primera mostra és del segle III o II aC. És el fragment d'un monument que representava un deu o deessa asseguda en un tron amb coixins. El lateral del monument tenia esculpit una decoració que consistia en caps tallats.

L'atre mostra es va trobar a Osona. Sembla ser que formava part d'un monument, del que es va desprendre, de tema funerari. Es pot observar que hi ha un carro tirat per dos cavalls, i sobre el carro es veuen dos homes. En l'altre part hi ha representada la lluita entre un home i un centaure.




 L'orfebreria (ofici que treballa els metalls preciosos) va ser molt important als ibers. De nou, Catalunya queda una mica al marge pel mateix motiu. En canvi a Tivissa s'han trobat les més improtants coleccions de joies d'or: el "tresor de Tivissa". Eren dos braçalets, deu vasos (i fragments d'altres), decorats amb deocració geometrica i vegetal de plata, i quatre pàteres de plata daurada decorada amb caps de llop. Una de les pàteres porta el motiu d'un sacrifici religiós o funerari.
Aquest tresor data del II aC.

 A més d'aquests objectes de gran prestigi també s'han trobat altres objectes sense importància en el seu temps, d'us quotidià, com les fibules: una mena d'imperdibles per subjectar la roba. Solien ser de bronze i no portaven gaire decoració. Van ser portades per homes i dones iberes fins el segle V. Després de 500 anys d'ús les fibules van desapareixer per la introducció de la toga romana.