BONDIA I BENVINGUTS AL MEU BLOG!
Aquí us presentaré les conquestes romanes portades a terme des del segle V aC fins el I aC.
Dividirem la gran conquesta romana en 3 parts per poder-ho explicar correctament:
domingo, 19 de diciembre de 2010
Conquesta d'Itàlia
Els romans van aconseguir dominar tot el territori de l'Itàlia actual entre els segles V i IV aC.
La conquesta de la península itàlica va començar al centre i nord. Per aconseguir aquests territoris els Romans es van veure involucrats en diversos enfrontaments:
- Van lluitar amb la Lliga Llatina a finals del segle V per aconseguir el territori del Laci, al centre d'Itàlia. Tot i que en un inici els romans van pertànyer a aquesta lliga, els fils ja s'havien perdut completament i els Romans no tenien cap relació, així que no van dubtar en utilitzar la força en cas necessari.
- Al nord, els etruscs estaven en ple declivi de la seva civilització després de diverses derrotes i conquestes, així que els bàrbars, el poble dels gals, van entrar pels Apenins i van fundar Milà a l'any 390 aC. Tot i això, els romans van aconseguir també aquest territori.´
Més tard els romans van iniciar la conquesta cap al centre-sud d'Itàlia i va finalitzar cap al 334 aC. Es van enfrontar amb els samnites, un poble aposentat en la zona montanyenca d'Itàlia a la zona del Samnio i la resta de llatins a la zona del Laci. L'enfrontament amb aquest poble va arribar a durar 50 anys fins que finalment es va firmar un tractat de pau de 40. Pasats 5 anys, els pobles de la zona van decidir unir-se i sublebar-se, però Roma va parar-los els peus. Amb aquest últim enfrontament a Roma només li quedava per conquerir la punta Sud.
A la part Sud d'Italia es trobava la Magna Grècia, conquerida totalment al 264 aC. L'època de la gran esplendor dels grecs ja havia passat i ara estaven, al igual que els etruscos, en decadència. Aquesta conquesta va començar amb diversos enfrontaments amb Tarent. L'eneimc principal durant aquest periode va ser Pirro, rei d'Epiro. Aquest en un principi va ser convocat per ajudar a Tarent amb la resistencia contra Roma, pero al tenir a les seves mans l'oportunitat de conquerir part dels territoris va trencar l'alliança i va anar pel seu compte. Va fracasar diverses vegades i va finalitzar al intentar conquerir Sicilia, on desalentat per la falta d'ajuda dels altres territoris, va decidir anar de nou cap a Epiro, on va morir durant una batalla.
Amb el fracas total de les ajudes i la falta de força militar. tota la part Sud d'Itàlia va ser de domini Romà.
La conquesta de la península itàlica va començar al centre i nord. Per aconseguir aquests territoris els Romans es van veure involucrats en diversos enfrontaments:
- Van lluitar amb la Lliga Llatina a finals del segle V per aconseguir el territori del Laci, al centre d'Itàlia. Tot i que en un inici els romans van pertànyer a aquesta lliga, els fils ja s'havien perdut completament i els Romans no tenien cap relació, així que no van dubtar en utilitzar la força en cas necessari.
- Al nord, els etruscs estaven en ple declivi de la seva civilització després de diverses derrotes i conquestes, així que els bàrbars, el poble dels gals, van entrar pels Apenins i van fundar Milà a l'any 390 aC. Tot i això, els romans van aconseguir també aquest territori.´
Més tard els romans van iniciar la conquesta cap al centre-sud d'Itàlia i va finalitzar cap al 334 aC. Es van enfrontar amb els samnites, un poble aposentat en la zona montanyenca d'Itàlia a la zona del Samnio i la resta de llatins a la zona del Laci. L'enfrontament amb aquest poble va arribar a durar 50 anys fins que finalment es va firmar un tractat de pau de 40. Pasats 5 anys, els pobles de la zona van decidir unir-se i sublebar-se, però Roma va parar-los els peus. Amb aquest últim enfrontament a Roma només li quedava per conquerir la punta Sud.
A la part Sud d'Italia es trobava la Magna Grècia, conquerida totalment al 264 aC. L'època de la gran esplendor dels grecs ja havia passat i ara estaven, al igual que els etruscos, en decadència. Aquesta conquesta va començar amb diversos enfrontaments amb Tarent. L'eneimc principal durant aquest periode va ser Pirro, rei d'Epiro. Aquest en un principi va ser convocat per ajudar a Tarent amb la resistencia contra Roma, pero al tenir a les seves mans l'oportunitat de conquerir part dels territoris va trencar l'alliança i va anar pel seu compte. Va fracasar diverses vegades i va finalitzar al intentar conquerir Sicilia, on desalentat per la falta d'ajuda dels altres territoris, va decidir anar de nou cap a Epiro, on va morir durant una batalla.
Amb el fracas total de les ajudes i la falta de força militar. tota la part Sud d'Itàlia va ser de domini Romà.
Conquesta d'Occident
Els Cartaginesos eren hereus dels Fenicis, un antic poble guerrer. Van formar Gadir, l'actual Cadiz.
Al igual que Roma, hi havien els Cartaginesos, una altre poderosa civilització que estava en els seus inicis d'expansió. Davant del creixement de Roma, els Cartaginesos van voler expandir-se també, i amb això van tenir el seu primer enfrontament: Sicília.
Al igual que Roma, hi havien els Cartaginesos, una altre poderosa civilització que estava en els seus inicis d'expansió. Davant del creixement de Roma, els Cartaginesos van voler expandir-se també, i amb això van tenir el seu primer enfrontament: Sicília.
Sicília, anomenada el graner de la mediterrània, era una terra molt apreciada per la seva fertilitat. Amb les grans plantacions de blat que hi havien eren una inversió important per tots els mercats.
Aquesta època de l'expansió de tots dos pobles es divideix en 3 grans guerres Púniques:
I GUERRA PÚNICA: Va començar al 264 aC i va finalitzar al 241 aC. En aquesta lluita tots 2 pobles es disputaven Sicília. Tot i que els romans no eren gaire bons per mar (estaven mes preparats per les estratègies terrestres) van aconseguir vèncer als Cartaginesos després de 23 anys de conflictes, aconseguint l'annexio de Sicilia (241 aC), Sardenya (237 aC) i Corsega (231 aC).
Cartago va haver d'afrontar un dur tractat de pau en el qual no li deixaven cap tipus d'avantatge: tots els cartaginesos havien d'abandonar l'illa, els cartaginesos havien de tornar els presoners sense cap compensació econòmica, però en canvi els seus presoners els havien de recuperar amb un alt preu, Cartago havia de buidar totes les illes dels voltants i havia de pagar una indemnització, entre altres punts del tractat.
II GUERRA PÚNICA: Va començar al 218 aC i va finalitzar al 202 aC. Després de la derrota a Sicilia, els cartaginesos es van expandir cap a la Peninsula Ibèrica i van fundar Cartago Nova (actual Cartagena) al 237 aC.
Els Romans es trobaven al nord de la peninsulta (Empuries) i els Cargatinesos al Sud (Cartagena), aixi que per tal d'evitar un nou conflicte bel·lic per un mateix territori, van firmar el tractat de pau de l'Ebre al 226 aC, el qual deia que del riu Ebre cap amunt, era territori Romà, de l'Ebre cap abaix, era territori Cartaginés. Cap dels 2 pobles es podien conquerir o barrejar.
Al 219 aC, el general Annibal va conquerir Sagunt, una ciutat encara al Sud del riu Ebre. Els romans van donar un avis de que no continues conquerint cap al nord, ja que la frontera amb el riu es trobava a prop, però Annibal va continuar amb la seva estratègia. L'estratègia d'Annibal consistia en conquerir Roma des del Nord, per atacar directament la capital, així que ell no tenia cap tipus d'interès en els territoris del Nord de la Península. Tot i això els romans li declaren la guerra, i amb aquest conflicte comença la II Guerra Púnica.
Els Romans, davant del ràpid moviment dels cartaginesos cap a Itàlia, acusen als Ibers de les zones d'estar de part dels cartaginesos, així que esclata un conflicte entre Ibers i Romans amb la victòria dels segons i l'annexió de més territoris ibèrics per al Imperi Romà.
Annibal va ser un gran estratèga, però no va aconseguir arribar fins a Roma, sinó que es va quedar a territori de gals, on va ser vençut al 202 aC.
A Cartago se li va imposar un dur tractat de pau, en el qual li prohibia fer la guerra sense que Roma li dones permís i no tenir flota.
III GUERRA PÚNICA: Va començar al 149 aC i va finalitzar al 146 aC. Després de la victòria de Roma sobre Cartago, es diu que durant els discurs de victòria que van fer els romans es va dir al frase de "Cartago delenda est", Cartago ha de ser destruïda, i també va ser utilitzada com a frase final en tots els discursos que es van fer abans de que es declares oficialment la guerra.
Durant aquesta III Guerra els Romans es van centrar en destruir totalment el poble de Cartago ja que no els van perdonar que arribessin a estar tan a prop de Roma. A més, durant l'època de pau, els Cartaginesos (tenint la prohibició d'invertir en l'exercit) havien utilitzat els seus recursos per expandir el seu mercat i s'havia convertit en una important competència.
Finalment, després d'una guerra llampec protagonitzada per Roma, Cartago es destruïda i els romans aconsegueixen tots els territoris del Nord d'Àfrica. Amb la conquesta d'aquesta zona es comença a veure lo que serà el domini de la Mediterrània.
Aquesta època de l'expansió de tots dos pobles es divideix en 3 grans guerres Púniques:
I GUERRA PÚNICA: Va començar al 264 aC i va finalitzar al 241 aC. En aquesta lluita tots 2 pobles es disputaven Sicília. Tot i que els romans no eren gaire bons per mar (estaven mes preparats per les estratègies terrestres) van aconseguir vèncer als Cartaginesos després de 23 anys de conflictes, aconseguint l'annexio de Sicilia (241 aC), Sardenya (237 aC) i Corsega (231 aC).
Cartago va haver d'afrontar un dur tractat de pau en el qual no li deixaven cap tipus d'avantatge: tots els cartaginesos havien d'abandonar l'illa, els cartaginesos havien de tornar els presoners sense cap compensació econòmica, però en canvi els seus presoners els havien de recuperar amb un alt preu, Cartago havia de buidar totes les illes dels voltants i havia de pagar una indemnització, entre altres punts del tractat.
II GUERRA PÚNICA: Va començar al 218 aC i va finalitzar al 202 aC. Després de la derrota a Sicilia, els cartaginesos es van expandir cap a la Peninsula Ibèrica i van fundar Cartago Nova (actual Cartagena) al 237 aC.
Els Romans es trobaven al nord de la peninsulta (Empuries) i els Cargatinesos al Sud (Cartagena), aixi que per tal d'evitar un nou conflicte bel·lic per un mateix territori, van firmar el tractat de pau de l'Ebre al 226 aC, el qual deia que del riu Ebre cap amunt, era territori Romà, de l'Ebre cap abaix, era territori Cartaginés. Cap dels 2 pobles es podien conquerir o barrejar.
Al 219 aC, el general Annibal va conquerir Sagunt, una ciutat encara al Sud del riu Ebre. Els romans van donar un avis de que no continues conquerint cap al nord, ja que la frontera amb el riu es trobava a prop, però Annibal va continuar amb la seva estratègia. L'estratègia d'Annibal consistia en conquerir Roma des del Nord, per atacar directament la capital, així que ell no tenia cap tipus d'interès en els territoris del Nord de la Península. Tot i això els romans li declaren la guerra, i amb aquest conflicte comença la II Guerra Púnica.
Els Romans, davant del ràpid moviment dels cartaginesos cap a Itàlia, acusen als Ibers de les zones d'estar de part dels cartaginesos, així que esclata un conflicte entre Ibers i Romans amb la victòria dels segons i l'annexió de més territoris ibèrics per al Imperi Romà.
Annibal va ser un gran estratèga, però no va aconseguir arribar fins a Roma, sinó que es va quedar a territori de gals, on va ser vençut al 202 aC.
A Cartago se li va imposar un dur tractat de pau, en el qual li prohibia fer la guerra sense que Roma li dones permís i no tenir flota.
III GUERRA PÚNICA: Va començar al 149 aC i va finalitzar al 146 aC. Després de la victòria de Roma sobre Cartago, es diu que durant els discurs de victòria que van fer els romans es va dir al frase de "Cartago delenda est", Cartago ha de ser destruïda, i també va ser utilitzada com a frase final en tots els discursos que es van fer abans de que es declares oficialment la guerra.
Durant aquesta III Guerra els Romans es van centrar en destruir totalment el poble de Cartago ja que no els van perdonar que arribessin a estar tan a prop de Roma. A més, durant l'època de pau, els Cartaginesos (tenint la prohibició d'invertir en l'exercit) havien utilitzat els seus recursos per expandir el seu mercat i s'havia convertit en una important competència.
Finalment, després d'una guerra llampec protagonitzada per Roma, Cartago es destruïda i els romans aconsegueixen tots els territoris del Nord d'Àfrica. Amb la conquesta d'aquesta zona es comença a veure lo que serà el domini de la Mediterrània.
Conquesta d'Orient
Els Romans veuen el pla de dominar tota la Mediterrània es efectiu, així que es dirigeixen cap a l'est.
Entre 200 aC i 148 aC els romans van conquerir Macedònia. Aquesta guerra va provocar grans baixes i desperfectes per Macedònia, mentre que per a Roma van ser minoritàries. El rei de Macedònia, davant la derrota, va abandonar la possibilitat d'un nou atac i va fugir amb els seus tresors cap a un santuari allunyat. Però els romans no respectaven cap tipus de culte que no fos el seu, així que el van atacar i van empresonar tant al rei com als fills, a més de confiscar-lis els tresors. Tot i que semblava que amb això ja havia acabat la conquesta sobre Macedònia, 20 anys després un home impostor es va fer passar per l'hereu del regne de Macedònia, fent que el poble ressorgís i tornes a atacar a Roma. Aquest fet només va aconseguir que Macedònia es convertís en una província Romana.
Durant l'any 146 aC van haver diverses lluites entre ciutats gregues i romanes, que van finalitzar amb l'annexió de l'Imperi Corinti i la Grècia Continental a l'Imperi Romà.
A l'oest de Turquia, hi havia un estat anomenat Pérgam. Aquest regne va néixer després de la mort d'Alexandre Magne (323 aC) i va acabar quan el seu rei, Àtal II va donar el regne en herència per als Romans. Amb aquesta annexió els romans van crear la nova província d'Asia.
Quasi al final de la Republica Romana, al 31 aC, va tenir lloc la Batalla d'Actium que va enfrontar les flotes de Cesar Octavià (futur August) i de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra.
Entre 200 aC i 148 aC els romans van conquerir Macedònia. Aquesta guerra va provocar grans baixes i desperfectes per Macedònia, mentre que per a Roma van ser minoritàries. El rei de Macedònia, davant la derrota, va abandonar la possibilitat d'un nou atac i va fugir amb els seus tresors cap a un santuari allunyat. Però els romans no respectaven cap tipus de culte que no fos el seu, així que el van atacar i van empresonar tant al rei com als fills, a més de confiscar-lis els tresors. Tot i que semblava que amb això ja havia acabat la conquesta sobre Macedònia, 20 anys després un home impostor es va fer passar per l'hereu del regne de Macedònia, fent que el poble ressorgís i tornes a atacar a Roma. Aquest fet només va aconseguir que Macedònia es convertís en una província Romana.
Durant l'any 146 aC van haver diverses lluites entre ciutats gregues i romanes, que van finalitzar amb l'annexió de l'Imperi Corinti i la Grècia Continental a l'Imperi Romà.
A l'oest de Turquia, hi havia un estat anomenat Pérgam. Aquest regne va néixer després de la mort d'Alexandre Magne (323 aC) i va acabar quan el seu rei, Àtal II va donar el regne en herència per als Romans. Amb aquesta annexió els romans van crear la nova província d'Asia.
Quasi al final de la Republica Romana, al 31 aC, va tenir lloc la Batalla d'Actium que va enfrontar les flotes de Cesar Octavià (futur August) i de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)