Visita a una ciutat romana

Oh, Fregellae meva, quant de temps sense trepitjar la terra que em va veure néixer!

Hola, em dic Laurentum Portus, de la dinastia dels ferrers Portus, i vaig néixer a la, en aquell temps, petita ciutat de Fregellae. Als 10 anys la meva familia es va traslladar a Roma.

Ara, ja adult, feliçment casat amb Alba Manduria i amb el nostres fills Claudio i Ficulea, he decidit deixar enrere l'atestada ciutat de Roma per tornar als meus orígens.

Quan la vaig deixar era una petita ciutat, pocs habitants i realment, la recordo prou avorrida. No teníem ni amfiteatre ni circ, i el fòrum era una placeta amb 5 tabernae i dona gràcies. Oh, el que vaig sentir al entrar a Fregellae per la porta oest, entre aquelles enormes columnes i una muralla tan alta i forta, i veure el Cardus tan i tan llarg!

Vam enviar els servents ràpidament a la nostra nova Domus, i com que Ficulea rondinava d'estar avorrida de tants dies de viatge, vaig decidir fer a tota la família una petita ruta turística, tot i que jo estava igual de perdut amb tants canvis. Vam anar tot recte pel Cardus, amb aquelles noves ínsules de 2 o 3 pisos d'alt, fins on es va creuar amb el Decomanus. Allà, a l'antiga i petita plaça on era el fòrum, ara era una extensió enorme! Em vaig quedar sense alé, i hi havia tanta gent... Claudio de seguida se'n va anar corrents entre la multitud, acumulada al voltant del rostrum on un tal Gabii parlava. Les noies van anar cap als costats del fòrum, fugint de l'abrasador sol sota les teulades i de pas mirar alguna que altra tabernae.

Jo no entrava en el meu goig, i vaig dirigirme de seguida cap al temple principal, per pregar a Juno que ens protegís en aquesta nova llar.

Després vaig anar cap a la basílica, per veure si subhastaven alguna cosa interessant. Vaig situar-me a la nau esquerra. Venien alguns mobles, però ja vells. De seguida em vaig avorrir, i vaig sortir de nou a la plaça en busca del petit, ja que havia escoltat a algunes persones del públic comentar que en poc temps començava una carrera al circ. ¡Un circ, a la meva petita Fregellae!

En Claudio no va mostar cap mena d'interès, i se'n va anar cap a les termes amb la seva mare i germana. Tot i això, jo vaig anar al circ. Estava a la part posterior de la ciutat, l'únic lloc on havien pogut posar el circ, tan gran com és. Vaig aconseguir seure entre les 10 primeres files, tot i que jo tinc cert poder econòmic, avui hi havien tot de senats.
Tot i això, he tingut una vista fantàstica. I no he pogut deixar de remarcar la bellesa de les estatues a la Spina! Mai havia vist un Mart tan gran i ben fet.

Avui corrien quadrigues d'aurigues. A la cinquena volta, les corbes han començat a ser molt perilloses: els genets del segon cavall empentaven i feien empipar als altres oponents, donant-li un clar avantatge al cavall 5. El públic ha sortit prou enfadat i s'ha format un entaforament als vomitorium, però s'ha dissipat ràpid.

De camí a casa he comprat gra a les tabernae per estrenar el forn, i ja a casa hem menjat per primera vegada al triclinium. Quin goig fa el mosaic que hem posat! Té tot de peixos de colors. Ficulea estava molt contenta dels decorats, i s'ha passat corrents fins l'hora d'anar a dormir amb el seu germà al peristil.

Mentre sopava amb l'Alba i uns antics amics, hem comentat d'anar demà al teatre, on fan l'obra de Dionisi, o al nou amfiteatre, on s'enfrontaran els esclaus Lavinio i Foruli, que pel que sembla és una lluita molt esperada. Tinc moltíssimes ganes d'anar a ambdós llocs, però m'agradaria anar a la villae que tenia la meva família a les afores.

Sí, aniré a la villae. Estaré un parell de dies.

Encara continuarà igual? El pare va aconseguir crear un gran negoci de vinya mentre vivíem allà. Recordo l'habitació del forn d'àmfores, i lo orgullós que estava ell. També recordo l'atri, el més gran que he vist mai, amb una font i tot. Oh, i aquell triclinium gegant amb l'estatua al mig... Potser jo també instali una estàtua al meu triclinium, he de parlar amb l'Alba quin déu o deessa posar.

Quan els nens s'han anat a la cubicula, jo he anat al Larari, i he resat pels meus avantpassats a Lars, Mans i Penats més que mai, ara que torno a ser a la meva terra.

Demà, abans d'anar a la villae, passaré per la necròpolis per veure els avis.

Oh, la meva Fregellae! Com ha canviat tot. Ha sigut un viatge llarg, i un dia cansat de tant voltar, però ara que sóc aquí, no ho canviaria.

Torre Llauder

Dijous 12 de Maig els alumnes de 1r de Batx Humanístic, amb l'assignatura d'Història de Roma, vam anar d'excursió al clos arqueològic de Torre Llauder.

Torre Llauder va ser una vil·la romana que es va construir cap al 65 aC. Les vil·les eren unes cases de camp multifuncionals: a més d'explotar la part agrària (amb les grans extensions de terres que tenien al voltant), tenien altres funcions, com la de tallers aresans. També servien de residència per gent de bona família, per tal de ser explotades totalment.

La visita a Torre Llauder va començar amb una introducció de la seva descoberta. Sobre el que era el pati de la vil·la romana, es va construir una Masia. Quan el polígon va començar a ser construït aquesta va ser enderrocada (1970) i les restes de la vila van quedar a la vista. Les restes de la vila trobades es van batejar amb el nom de la família de la masia: els Llauder.

Masia dels Llauder

Torre Llauder era una gran vil·la que pertanyia a un polític romà amb un gran poder econòmic. Tot i que vivia pel centre d'Iluro, estiuejava a aquesta casa, a les afores de la ciutat.

Tenia 3 plantes, però només s'ha conservat la planta baixa, i no en la seva totalitat. Per la zona de pollancreda i el pàrquing que hi ha al darrere del clos s'havien trobat altres restes, però van ser destruïdes amb les construccions. Per lo tant, només coneixem una petita part de Torre Llauder. Sabem que va ser una gran vil·la, amb diferents edificis d'altres funcions al voltant, però com hem dit, van ser destruïts.

La vil·la tenia uns grans terrenys de vinya que arribaven fins a Badalona. Amb la vinya feien vi, i tot i que no era gaire bo, va arribar molt lluny. Durant aquesta época, tot i que l'imperi estava en decadència, Torre Llauder estava en ple auge de la seva economia. Dabant d'aqueset poder, el propietari expandeix la casa.

Al arribar la decadència, l'amo va haver de reutilitzar algunes habitacions a altres funcions que li aportèsin beneficis. L'habitació 3, per exemple, va pasar de ser una sala de convidats a un magatzem de dòlies.

DIFERENTS HABITACIONS:

- La visita va començar per l'entrada, a l'Atrium (1). Era un pati cobert amb un sostre com de 2 aigues, pero invertit amb l'impluvium al mig. Recollia aigua i donava llum a les altres habitacions, com a totes les cases romanes.

- A l'esquerra estava el triclinium (4). Per entrar a l'estança hi havia un graó: obligava als convidats a mirar al terra per no entrebancar-se. D'aquesta manera, a la vegada que miraven al terra, veien el mosaic. Una estratègia d'ostentació de riquesa.

En aquesta habitació s'ha trobat que el mosaic te com un forat rodó sense decorar. S'ha suposat que allà devia haver-hi alguna estàtua d'alguna divinitat romana, i al declarar-se l'imperi cristià, el propietari la va retirar. Peró segurament en aquell moment Torre Llauder ja no devia ser tan rica, i no van poder restaurar el terra.

- Davant l'atri hi havia un forn d'àmfores (2). Que la pròpia casa es fabriques les seves àmfores es una proba del gran poder econòmic que tenia. Les àmfores que no sortien bé o es trencaven, anaven a parar a un abocador que hi havia al peristylum (12).

En aquesta sala es van trobar 2 cadàvers, fet que recolza la teoria del final violent i tràgic dels habitants de Torre Llauder.

Calavera trobada a Torre Llauder

- A l'esquerra del forn d'àmfores hi ha el pasadís que unia l'atri amb el peristylum, i més a l'esquerra hi havia una sala (3) que va tenir diverses funcions. Segurament, durant l'època daurada de la vil·la era una altra habitació per convidats, que tenia un gran mosaic de colors. Durant la decadència es va convertir en un  magatzem de dòlies, per treure-li algun benefici econòmic.

- A l'esquerra hi ha un altre habitació que es manté en misteri (11). Tot i que actualment no sabem la seva funció, anys enrere es va proposar una hipòtesi que avui dia sabem que es errònia.

Van "trobar" unes escales que portaven a un forat que donava a una habitació subterrània, sota el triclinium. Van dir que allà abaix devien cremar fusta o alguna cosa semblant per tal d'escalfar l'habitació de sobre.

- A la dreta de l'atri hi ha una altre habitació (13) que no s'ha trobat sencera. Suposem que devia ser el forn d'us domèstic.

- L'habitació 5 corresponia al frigidarium. Era la part més important de les termes. Que aquesta família tingués la seva pròpia instal·lació de termes es una proba més de lo rics que eren.

Els romans li donaven una gran importància a les termes, ja que era una forma de cuidar el seu cos. Es tiraven tota una tarda fent el circuit per les diverses piscines.

- L'habitació 6 era una només de pas, que separava el templarium del frigidarium. Més tard es va fer més petita, quan van expandir el triclinium.

- L'habitació 7 era el tepidarium. Era una piscina que s'utilitzava per a que el canvi de temperatura del frigidarium al caldarium no fos tan brusc. S'escalfava aprofitant l'escalfor que sobrava del caldarium.

- L'habitació 8 era el caldarium. Era les termes d'aigua calenta. Dins l'habitació 9 hi havia un forn de fusta. Al caldarium hi havia una plataforma de pedres amb una placa a sobre. Sobre aquesta plataforma estaven l'aigua i les persones. Sota la placa, hi havia el fum i l'escalfor que desprenia la crema de fusta, passant per una mena de túnel. D'aquesta manera l'aigua s'escalfava i la gent no es cremava gràcies a la placa que feia com d'aïllant.

Tota l'escalfor que sobrava, anava fins l'altra punta del túnel, escalfant així el templarium.

- L'habitació 10 corresponia a les latrines. Tot i que ara anar al bany és molt íntim, en aquesta època es feia en grup. Era com un lloc de reunió, al igual que les termes.

Les latrines tenien 2 apertures: una per dalt, que arribava fins a mitja latrina per la part frontal. D'aquesta manera, una vegada que evacuaven (i un conducte interior s'ho portava tot), per la obertura central introduïen una esponja mullada a un regueró d'aigua que passava pels seus peus. D'aquesta manera es netejaven. Una vegada havien terminat, es rentaven les mans en una font que hi havia allà també.

- A la part del darrere de la casa trobem una altra entrada, i el peristylum. Era el pati on tenien plantes i altres decoracions exòtiques.

- Al nº13 trobem el clavagueram. Hi havien 2 canals: els d'aigua neta i els d'aigua bruta. S'ha trobat que l'aigua neta tenia un recorregut que començava molt lluny d'on era la vil·la. A més, en aquell moment tenir aigua corrent a casa era un gran luxe. Una proba més de la seva riquesa.

ILURO

Iluro, l'actual Mataró, va sorgir al segle I aC (entre el 75 i 50 aC). Constituïa una petita ciutat de 7 o 8 hectàrees dalt d'una colina a 400 metres de la costa.

Com la majoria de les ciutats romanes, Iluro va començar a construir-se a partir del traçat de dos carrers principals: el cardomaximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest). La resta de carrers s'orientaven paral·lelament a aquests, fent illes de cases i comerços. Devia de tenir una muralla i un fòrum envoltat d'edificis públics i religiosos, a més d'un cementiri a les afores.

Iluro va arribar a la seva esplendor al segle I aC i la segona meitat del II dC. 

Gracies a la trobada d'una làpida (l'única en que s'ha trobat el nom d'Iluro) hem pogut esbrinar qui va ser el primer alcalde d'Iluro: Lvcivs Marcivs Optatvs.

Al igual que en la resta de ciutat romanes, nomes l'aristocràcia podia accedir als càrrecs municipals.

Aquesta aristocràcia, a més, estava relacionada amb famílies de Barcino i Tarraco.

No sabem gaire dels homes lliures, però si que sabem que tenien un gran afany en fer saber que havien nascut lliures: a les seves tombes feien constar hom, cognom, filiació, origen, etc.

Vivien en pisos sobre els seus negocis (per exemple, al carrer Pujol 43-45 es va trobar un graó d'una escala). Les seves botigues venien tota varietat de productes, solien estar al carrer principal i tenien una gran entrada per a que el públic veies els productes.

En moltes vil·les s'han trobat construccions i estris relacionats amb la fabricació del vi, fet que porta a pensar que era en part una zona vinícola.

Durant l'època d'August es van popularitzar les vil·les. Eren cases autosuficients regides per un aristòcrata que convivia amb la família i els esclaus. Torre Llauder és un exemple de vil·la a Mataró.

Cap al segle I aC Torre Llauder es va especialitzar en la producció i venda de vi, per lo que s'han trobat moltes àmfores (que alhora s'han trobat a França, Itàlia...).

D'aquestes vilae van sorgir les masies catalanes.

En referència a l'arquitectura, a Mataró no hem pogut recuperar gaires elements, nomes algunes columnes i cornises. Tot i això se sap que el fòrum devia estar situat sota la basílica de Santa Maria. Al voltant s'exercien tot d'activitats artesanals, comercials i lúdiques.

També van trobar un gran edifici de banys sota la masia de Can Xammar, però la van enderrocar i, juntament amb ella, van destruir les restes.

Al temple de sota Santa Maria es veneraven deus romans com a símbol per expressar la lleialtat a Roma. A més s'exercia el culte a l'emperador.

Al camp es veneraven tant les divinitats de la natura com altes deus derivats de la fusió de deus indígenes i romans.

El cementiri d'Iluro estava situat a les afores, actualment al carrer de La Riera, Barcelona i Sant Josep (seguint la Via Augusta).

(Els punts vermells són les tombes trobades)

Iluro va acabar quan va deixar de ser poblada a mitjans del segle VI. No se sap si va ser arran d'una destrucció violenta per les invasions, tal i com es creu normalment.

Empuries, l'ànima de Catalunya

Tots els coneixements actuals van començar a les ruïnes d'Empúries. Emili Gandia descobreix part d'una enorme estàtua feta de marbre, quan paral·lelament Josep Puig i Cadafalch començava amb la seva gran recerca de "L'ànima de Catalunya".

Puig i Cadafalch va ser un arquitecte i historiador de l'art que vivia a Barcelona. A les golfes de la seva casa amagava una habitació secreta on tenia guardat tot de documents personals. Entre ells vam trobar justament material sobre les excavacions d'Empúries. Darrere d'aquestes excavacions, a primera vista innocents, s'amagava un ambiciós projecte nacionalista sota el nom que Josep li havia posat, "L'anima de Catalunya". Van ser amagats per evitar represàlies amb Primo de Rivera i Franco.

Així doncs, la búsqueda de l'anima catalana va començar quan van trobar el bust del déu Escolapi dins d'unes cisternes. En total mesurava 2 metres. Aquest era el déu de la medicina, així que estava situat dins d'un temple, al costat de l'abaton. Escolapi s'apareixia als malalts que resaven i els deia com curar-se.

Tot i que l'estàtua es troba al poblat d'Empúries, no va estar esculpida allà. S'ha trobat que una part de l'estatua té pedra del Partenó d'Atenes i l'altre de l'illa Paros. A més, va ser esculpida a l'illa de Delos.

Delos era una ciutat sagrada plena de temples i un gran mercat. A més, era reconeguda pel fet que feien estàtues a encàrrec, com devia ser el cas de l'Escolapi d'Empúries. Per desgràcia l'illa va ser sacsejada i eliminada.

Saltant en el temps, anem a l'època de Marc Porci Cató. Era un home de família no noble que treballava el camp, però amb grans ambicions i envejós de Publi Corneli Escipió, noi de bona família que va ser escollit per les campanyes contra Cartago.

Al 219 aC deixa la vida al camp per fer la carrera militar i arribar així a la política, Durant tot aquest camí la rivalitat contra Publi continua, fins arribar a les eleccions de 196aC en les que guanya.

Amb el títol de Consol, Cató decideix posar en practica "Cartago delenda est", Cartago ha de ser destruïda. Es dirigeix cap a Hispània, on els ibers s'estan revoltant per els alts impostos dels romans.

Els ibers d'Ullastret van aconseguir un exèrcit de 40000 homes, però després d'una guerra cruel, llarga i sagnant, van perdre. D'aquesta manera Cato va annexar Hispània als seus territoris i va començar la romanització d'Hispània.

Tota aquesta informació l'hem sabuda gràcies als textos que grecs i romans ens han deixat, cadascú amb la seva versió. En canvi, no sabem res del punt de vista dels ibers. Si que ens han deixat mostres escrites, però no som capaços de desxifrar el seu alfabet.

Per aconseguir-ho necessitaríem una mena de pedra de Roetta, en la que es mostra el mateix text en diverses escriptures.

Personalment, crec que ha sigut, tot i que llarg, un documental interessant. T'explica molt bé les actituds de cadascuna de les tres cultures: com els grecs arriben i formen Empúries amb fins comercials amb els ibers, mentre que d'altra banda els romans arriben amb actitud bèl·lica.

El que he trobat més interessant ha sigut la forma "d'embasar al buit" que tenien amb les sitjes. Un simple forat era capaç de conservar 5 anys el gra sense que es fes malbé! A més, després es convertia en un contenidor de brossa sense cap importància per als grecs, i un cofre del tresor per als arqueòlegs. El que menys m'ha agradat ha sigut els salts en el temps durant el segle II aC. Va d'una data a l'altre tan sobtat que de vegades no sabia en quin any erem.


En resum, amb la primera excusa dels diferents peus de les estàtues, aconsegueix explicar-te quasi tot el segle II aC. A més, t'explicar la historia de Josep Puig i Cadafalch i com va trobar els nostres inicis, la nostra ànima, a partir del descobriment d'Escolapi a les ruïnes d'Empúries.

ROMANITZACIÓ d'Hispania

La Romanització va ser el proces d'aculturació, es a dir, l'acceptació de la cultura, costums, lleis, llengua, religió, moneda... a la que van ser sotmesos els pobles que els romans prenien.

Alguns dels fets de la romanització són:

-L'adopció del llatí. Els ibers i demés poblats que hi havien a la província van haver d'aprendre aquest idioma. Van ser els poblats els que van aprendre el llatí i no a la inversa perquè eren els romans els colonitzadors, els que controlaven l'exercit, a més de la importància del llatí per ser la llengua de la península Itàlica, amb la que tenien un comerç constant.

Així, poc a poc, els poblats van començar a utilitzar el llatí. Primer de forma oral i després escrita, segons s'anaven formant noves escoles romanes a la península.

A dalt, iber. A baix, llatí.

-Van acceptar el Dret Romà, es a dir, la forma de justícia (dret penal, públic, administratiu) i normes jurídiques que s'impartia a Roma, ara també s'havia instal·lat a la península.

-Noves religions que van venir juntament amb els soldats. No va ser només la religió romana politeista, sinó que van arribar tot de religions noves (com es normal durant els temps d'emigracions) com el cristianisme o cultes a diversos deus.

Mitra, Deu de Persa i India venerat en societats secretes de Roma

Pont del Diable

-Noves construccions, com grans termes, teatres i amfiteatres per l'oci. També van construir grans muralles i vies.
Les vies van ser construides per poder facilitar el transport de mercaderies o fer mes comodes els viatges constant dels militars que es feien cap a la capital o qualsevol altre lloc.
Van destacar la Via de Lata o Plata (que unia Astorga, Mèrida i Sevilla), la Exterior i la Augusta. Aquesta ultima va ser la mes gran de tot l'Imperi Romà a Espanya amb 1500 metres de recorregut i diferents branques (dels Pirineus a Cadiz, tot seguint la costa).


A més van construir grans ponts i aqüeductes. Justament aqui a prop tenim un aqüeducte: el Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona.
Els aqüeductes servien per dirigir algun tram del riu cap a les zones desitjades i aixi tenir aigua directa. Aquest aqüeducte portava aigua del riu Francolí a la ciutat de Tàrraco.

-L'exèrcit, que en un principi els pobladors no en tenien (un dels fets que va facilitar la conquesta romana). Molts es van unir a les legions romanes, i així es feies veure davant de les persones influents. Si eres un bon soldat destacat tenies més oportunitats que t'acceptessin com un més i no com un indígena d'Hispània, a més d'aconseguir la nacionalització.

-Noves organitzacions a la ciutat. Justament aquí es on es veia totes les noves costums adquirides dels romans. Es van originar quan els romans, per por a rebel·lions o defensa amb força organitzat des de les altes muntanyes on presidien els poblats ibèrics, els van fer baixar i assentar-se a les planes. Es així com el poblat de Burriac va fundar Iluro, es a dir, Mataró.

Vil·la Romana De Can Llauder, Mataró

-Acceptació del model econòmic romà. Els pobladors poc a poc van acceptar tot sistema romà, inclús l'econòmic. Van canviar la seva moneda per la romana. Empúries va ser la primera ciutat a la que se li va permetre encunyar moneda. També van agafar les seves tecnologies aplicades al camp o a les feines de casa, juntament amb les matèries primes utilitzades normalment al món romà.

7 Art: Ibers de Catalunya

Algunes tribus de la península (al sudest i a Andalusia) estaves regides per un rei, que a conseqüència del monopoli que tenía (pel constant comerç), s'havia enriquit. Per aquest motiu en aquestes zones de la península es troben grans monuments funeraris o grans joies.

Catalunya no va aconseguir aquest grau de riquesa pel motiu ja  explicat: les zones costaneres, a causa de la gran barreja de nacionalitats, tenien una cultura més oberta que havia permés que la societat fos igualitària, tenint tots més o menys la mateixa riquesa. Al mateix temps que és algo positiu, es negatiu perquè va impedir que alguns ciutadans aconseguissin grans quantitats de diners suficients per pagar-se les joies o monuments propis dels reis del sudest de la península.

A Catalunya només hem trobat dos mostres d'escultura ibèrica, però sense gaire valor artístic. La primera mostra és del segle III o II aC. És el fragment d'un monument que representava un deu o deessa asseguda en un tron amb coixins. El lateral del monument tenia esculpit una decoració que consistia en caps tallats.

L'atre mostra es va trobar a Osona. Sembla ser que formava part d'un monument, del que es va desprendre, de tema funerari. Es pot observar que hi ha un carro tirat per dos cavalls, i sobre el carro es veuen dos homes. En l'altre part hi ha representada la lluita entre un home i un centaure.




 L'orfebreria (ofici que treballa els metalls preciosos) va ser molt important als ibers. De nou, Catalunya queda una mica al marge pel mateix motiu. En canvi a Tivissa s'han trobat les més improtants coleccions de joies d'or: el "tresor de Tivissa". Eren dos braçalets, deu vasos (i fragments d'altres), decorats amb deocració geometrica i vegetal de plata, i quatre pàteres de plata daurada decorada amb caps de llop. Una de les pàteres porta el motiu d'un sacrifici religiós o funerari.
Aquest tresor data del II aC.

 A més d'aquests objectes de gran prestigi també s'han trobat altres objectes sense importància en el seu temps, d'us quotidià, com les fibules: una mena d'imperdibles per subjectar la roba. Solien ser de bronze i no portaven gaire decoració. Van ser portades per homes i dones iberes fins el segle V. Després de 500 anys d'ús les fibules van desapareixer per la introducció de la toga romana.

6 Llengua i escriptura: Ibers de Catalunya

A dies d'avui, encara no hem desxifrat la llengua dels ibers. Hem aconseguit entendre el valor dels signes, que vol dir cada una de les lletres o símbols, però en canvi no hem pogut saber el seu significat. No tenim cap mena de llengua paral·lela a la ibèrica, així que no tenim cap tipus de pista per tal de seguir un camí.

Sembla ser que l'escriptura ibèrica va sorgir a Andalusia, a Tartessos en el segle VI aC, i a partir d'aquí es va estendre per tota la península.

Aquesta llengua esta formada per 28 lletres copiades de l'alfabet grec i fenici, i es podia escriure tant de dreta a esquerra com a l'inrevés.

Es possible que hi haguessin dialectes, es a dir, no hi havia un llenguatge unànime per tota la península, sinó que hi havien diferents variants de la mateixa llengua (que en un principi es va mesclar neolítica i indoeuropea).

A Catalunya teníem el dialecte del llevantí.

5 Mort i creences: Ibers de Catalunya

Als ibers se'ls ha batejat amb el nom de "Pobles d'urnes" per la seva tradició heretada dels indoeuropeus de cremar els morts, ficar les cendres dins d'una urna i aquesta enterrar-la directament al terra juntament amb l'aixovar del difunt a la necròpolis.

Els indoeuropeus i els grecs van influir molt en les creences dels ibers. Tenien diverses creences, com el culte a deus grecs (Artemis, la deessa de la fecunditat) o cultes i tradicions dels centreeuropeus (cranis enclavats)...

Ullastret es un bon centre de fusió de totes les creences que hi van haver: s'han trobat temples, o símbols que podrien haver estat en temples sobre diferents deus: Artemis, Bes (protector de la llar i matrimoni)...

Es van començar a fer sacrificis per tal de portar bona sort o altres motius, com el d'enterrar una ovella (o part d'ella) sota les habitacions per tal d'afavorir l'aixecament d'un nou habitatge.

També es va començar a utilitzar una tradició semblant al nostre dia de Pasqua: posaven ous a les habitacions o a la necròpolis perquè eren un símbol de fecunditat i vida eterna.

Més tradicions heretades dels fenicis i grecs és la dels enterraments infantils: se'ls enterraven sota les cases.

4 Urbanisme: Ibers de Catalunya

Els poblats dels ibers solien estar en les parts altres: aixi controlaven tant els camins com el mar.
Les cases de pagesos estaven més separades i disperses pel territori, envoltades del seu camp.

Normalment els poblats estan fortificades per una muralla o torres, algunes de molt grans (com la d'Ullastret). Aquesta tecnica de les muralles la van aprendre dels grecs en els continus comerços que tenien.



Les muralles tenien diverses entrades i diversos mecanismes per tal de dificultar l'entrada dels enemics dins de la fortificacio, com fossats o colzes.




La distribucio de les cases dins les muralles tambe es van veure influenciades per la distribucio grega. Era tipic de que fos una construccio cuadricular, amb carrers paral·lels que es tallessin perpendicularment.


Les cases tenien 1 o 2 habitacions. Estaven fetes de fang, amb una base de pedres o d'altres vegades trobem que les cases estaven esculpides directament en les roques. Al sostre tots dos tipus de casa tenia un forat per tal d'evitar que el fum del foc de la llar s'acumules dins la casa.