Conquesta d'Orient

Els Romans veuen el pla de dominar tota la Mediterrània es efectiu, així que es dirigeixen cap a l'est.


Entre 200 aC i 148 aC els romans van conquerir Macedònia. Aquesta guerra va provocar grans baixes i desperfectes per Macedònia, mentre que per a Roma van ser minoritàries. El rei de Macedònia, davant la derrota, va abandonar la possibilitat d'un nou atac i va fugir amb els seus tresors cap a un santuari allunyat. Però els romans no respectaven cap tipus de culte que no fos el seu, així que el van atacar i van empresonar tant al rei com als fills, a més de confiscar-lis els tresors. Tot i que semblava que amb això ja havia acabat la conquesta sobre Macedònia, 20 anys després un home impostor es va fer passar per l'hereu del regne de Macedònia, fent que el poble ressorgís i tornes a atacar a Roma. Aquest fet només va aconseguir que Macedònia es convertís en una província Romana.


Durant l'any 146 aC van haver diverses lluites entre ciutats gregues i romanes, que van finalitzar amb l'annexió de l'Imperi Corinti i la Grècia Continental a l'Imperi Romà.


A l'oest de Turquia, hi havia un estat anomenat Pérgam. Aquest regne va néixer després de la mort d'Alexandre Magne (323 aC) i va acabar quan el seu rei, Àtal II va donar el regne en herència per als Romans. Amb aquesta annexió els romans van crear la nova província d'Asia.

Quasi al final de la Republica Romana, al 31 aC, va tenir lloc la Batalla d'Actium que va enfrontar les flotes de Cesar Octavià (futur August) i de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra.