miércoles, 16 de marzo de 2011

ROMANITZACIÓ d'Hispania


La Romanització va ser el proces d'aculturació, es a dir, l'acceptació de la cultura, costums, lleis, llengua, religió, moneda... a la que van ser sotmesos els pobles que els romans prenien.


Alguns dels fets de la romanització són:

-L'adopció del llatí. Els ibers i demés poblats que hi havien a la província van haver d'aprendre aquest idioma. Van ser els poblats els que van aprendre el llatí i no a la inversa perquè eren els romans els colonitzadors, els que controlaven l'exercit, a més de la importància del llatí per ser la llengua de la península Itàlica, amb la que tenien un comerç constant.
Així, poc a poc, els poblats van començar a utilitzar el llatí. Primer de forma oral i després escrita, segons s'anaven formant noves escoles romanes a la península.

A dalt, iber. A baix, llatí.


-Van acceptar el Dret Romà, es a dir, la forma de justícia (dret penal, públic, administratiu) i normes jurídiques que s'impartia a Roma, ara també s'havia instal·lat a la península.


-Noves religions que van venir juntament amb els soldats. No va ser només la religió romana politeista, sinó que van arribar tot de religions noves (com es normal durant els temps d'emigracions) com el cristianisme o cultes a diversos deus.

Mitra, Deu de Persa i India venerat en societats secretes de Roma


Pont del Diable

-Noves construccions, com grans termes, teatres i amfiteatres per l'oci. També van construir grans muralles i vies.
Les vies van ser construides per poder facilitar el transport de mercaderies o fer mes comodes els viatges constant dels militars que es feien cap a la capital o qualsevol altre lloc.
Van destacar la Via de Lata o Plata (que unia Astorga, Mèrida i Sevilla), la Exterior i la Augusta. Aquesta ultima va ser la mes gran de tot l'Imperi Romà a Espanya amb 1500 metres de recorregut i diferents branques (dels Pirineus a Cadiz, tot seguint la costa).


A més van construir grans ponts i aqüeductes. Justament aqui a prop tenim un aqüeducte: el Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona.
Els aqüeductes servien per dirigir algun tram del riu cap a les zones desitjades i aixi tenir aigua directa. Aquest aqüeducte portava aigua del riu Francolí a la ciutat de Tàrraco.


-L'exèrcit, que en un principi els pobladors no en tenien (un dels fets que va facilitar la conquesta romana). Molts es van unir a les legions romanes, i així es feies veure davant de les persones influents. Si eres un bon soldat destacat tenies més oportunitats que t'acceptessin com un més i no com un indígena d'Hispània, a més d'aconseguir la nacionalització.


-Noves organitzacions a la ciutat. Justament aquí es on es veia totes les noves costums adquirides dels romans. Es van originar quan els romans, per por a rebel·lions o defensa amb força organitzat des de les altes muntanyes on presidien els poblats ibèrics, els van fer baixar i assentar-se a les planes. Es així com el poblat de Burriac va fundar Iluro, es a dir, Mataró.

Vil·la Romana De Can Llauder, Mataró



-Acceptació del model econòmic romà. Els pobladors poc a poc van acceptar tot sistema romà, inclús l'econòmic. Van canviar la seva moneda per la romana. Empúries va ser la primera ciutat a la que se li va permetre encunyar moneda. També van agafar les seves tecnologies aplicades al camp o a les feines de casa, juntament amb les matèries primes utilitzades normalment al món romà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario