Empuries, l'ànima de Catalunya

Tots els coneixements actuals van començar a les ruïnes d'Empúries. Emili Gandia descobreix part d'una enorme estàtua feta de marbre, quan paral·lelament Josep Puig i Cadafalch començava amb la seva gran recerca de "L'ànima de Catalunya".

Puig i Cadafalch va ser un arquitecte i historiador de l'art que vivia a Barcelona. A les golfes de la seva casa amagava una habitació secreta on tenia guardat tot de documents personals. Entre ells vam trobar justament material sobre les excavacions d'Empúries. Darrere d'aquestes excavacions, a primera vista innocents, s'amagava un ambiciós projecte nacionalista sota el nom que Josep li havia posat, "L'anima de Catalunya". Van ser amagats per evitar represàlies amb Primo de Rivera i Franco.

Així doncs, la búsqueda de l'anima catalana va començar quan van trobar el bust del déu Escolapi dins d'unes cisternes. En total mesurava 2 metres. Aquest era el déu de la medicina, així que estava situat dins d'un temple, al costat de l'abaton. Escolapi s'apareixia als malalts que resaven i els deia com curar-se.

Tot i que l'estàtua es troba al poblat d'Empúries, no va estar esculpida allà. S'ha trobat que una part de l'estatua té pedra del Partenó d'Atenes i l'altre de l'illa Paros. A més, va ser esculpida a l'illa de Delos.

Delos era una ciutat sagrada plena de temples i un gran mercat. A més, era reconeguda pel fet que feien estàtues a encàrrec, com devia ser el cas de l'Escolapi d'Empúries. Per desgràcia l'illa va ser sacsejada i eliminada.

Saltant en el temps, anem a l'època de Marc Porci Cató. Era un home de família no noble que treballava el camp, però amb grans ambicions i envejós de Publi Corneli Escipió, noi de bona família que va ser escollit per les campanyes contra Cartago.

Al 219 aC deixa la vida al camp per fer la carrera militar i arribar així a la política, Durant tot aquest camí la rivalitat contra Publi continua, fins arribar a les eleccions de 196aC en les que guanya.

Amb el títol de Consol, Cató decideix posar en practica "Cartago delenda est", Cartago ha de ser destruïda. Es dirigeix cap a Hispània, on els ibers s'estan revoltant per els alts impostos dels romans.

Els ibers d'Ullastret van aconseguir un exèrcit de 40000 homes, però després d'una guerra cruel, llarga i sagnant, van perdre. D'aquesta manera Cato va annexar Hispània als seus territoris i va començar la romanització d'Hispània.

Tota aquesta informació l'hem sabuda gràcies als textos que grecs i romans ens han deixat, cadascú amb la seva versió. En canvi, no sabem res del punt de vista dels ibers. Si que ens han deixat mostres escrites, però no som capaços de desxifrar el seu alfabet.

Per aconseguir-ho necessitaríem una mena de pedra de Roetta, en la que es mostra el mateix text en diverses escriptures.

Personalment, crec que ha sigut, tot i que llarg, un documental interessant. T'explica molt bé les actituds de cadascuna de les tres cultures: com els grecs arriben i formen Empúries amb fins comercials amb els ibers, mentre que d'altra banda els romans arriben amb actitud bèl·lica.

El que he trobat més interessant ha sigut la forma "d'embasar al buit" que tenien amb les sitjes. Un simple forat era capaç de conservar 5 anys el gra sense que es fes malbé! A més, després es convertia en un contenidor de brossa sense cap importància per als grecs, i un cofre del tresor per als arqueòlegs. El que menys m'ha agradat ha sigut els salts en el temps durant el segle II aC. Va d'una data a l'altre tan sobtat que de vegades no sabia en quin any erem.


En resum, amb la primera excusa dels diferents peus de les estàtues, aconsegueix explicar-te quasi tot el segle II aC. A més, t'explicar la historia de Josep Puig i Cadafalch i com va trobar els nostres inicis, la nostra ànima, a partir del descobriment d'Escolapi a les ruïnes d'Empúries.