Visita a una ciutat romana

Oh, Fregellae meva, quant de temps sense trepitjar la terra que em va veure néixer!

Hola, em dic Laurentum Portus, de la dinastia dels ferrers Portus, i vaig néixer a la, en aquell temps, petita ciutat de Fregellae. Als 10 anys la meva familia es va traslladar a Roma.

Ara, ja adult, feliçment casat amb Alba Manduria i amb el nostres fills Claudio i Ficulea, he decidit deixar enrere l'atestada ciutat de Roma per tornar als meus orígens.

Quan la vaig deixar era una petita ciutat, pocs habitants i realment, la recordo prou avorrida. No teníem ni amfiteatre ni circ, i el fòrum era una placeta amb 5 tabernae i dona gràcies. Oh, el que vaig sentir al entrar a Fregellae per la porta oest, entre aquelles enormes columnes i una muralla tan alta i forta, i veure el Cardus tan i tan llarg!

Vam enviar els servents ràpidament a la nostra nova Domus, i com que Ficulea rondinava d'estar avorrida de tants dies de viatge, vaig decidir fer a tota la família una petita ruta turística, tot i que jo estava igual de perdut amb tants canvis. Vam anar tot recte pel Cardus, amb aquelles noves ínsules de 2 o 3 pisos d'alt, fins on es va creuar amb el Decomanus. Allà, a l'antiga i petita plaça on era el fòrum, ara era una extensió enorme! Em vaig quedar sense alé, i hi havia tanta gent... Claudio de seguida se'n va anar corrents entre la multitud, acumulada al voltant del rostrum on un tal Gabii parlava. Les noies van anar cap als costats del fòrum, fugint de l'abrasador sol sota les teulades i de pas mirar alguna que altra tabernae.

Jo no entrava en el meu goig, i vaig dirigirme de seguida cap al temple principal, per pregar a Juno que ens protegís en aquesta nova llar.

Després vaig anar cap a la basílica, per veure si subhastaven alguna cosa interessant. Vaig situar-me a la nau esquerra. Venien alguns mobles, però ja vells. De seguida em vaig avorrir, i vaig sortir de nou a la plaça en busca del petit, ja que havia escoltat a algunes persones del públic comentar que en poc temps començava una carrera al circ. ¡Un circ, a la meva petita Fregellae!

En Claudio no va mostar cap mena d'interès, i se'n va anar cap a les termes amb la seva mare i germana. Tot i això, jo vaig anar al circ. Estava a la part posterior de la ciutat, l'únic lloc on havien pogut posar el circ, tan gran com és. Vaig aconseguir seure entre les 10 primeres files, tot i que jo tinc cert poder econòmic, avui hi havien tot de senats.
Tot i això, he tingut una vista fantàstica. I no he pogut deixar de remarcar la bellesa de les estatues a la Spina! Mai havia vist un Mart tan gran i ben fet.

Avui corrien quadrigues d'aurigues. A la cinquena volta, les corbes han començat a ser molt perilloses: els genets del segon cavall empentaven i feien empipar als altres oponents, donant-li un clar avantatge al cavall 5. El públic ha sortit prou enfadat i s'ha format un entaforament als vomitorium, però s'ha dissipat ràpid.

De camí a casa he comprat gra a les tabernae per estrenar el forn, i ja a casa hem menjat per primera vegada al triclinium. Quin goig fa el mosaic que hem posat! Té tot de peixos de colors. Ficulea estava molt contenta dels decorats, i s'ha passat corrents fins l'hora d'anar a dormir amb el seu germà al peristil.

Mentre sopava amb l'Alba i uns antics amics, hem comentat d'anar demà al teatre, on fan l'obra de Dionisi, o al nou amfiteatre, on s'enfrontaran els esclaus Lavinio i Foruli, que pel que sembla és una lluita molt esperada. Tinc moltíssimes ganes d'anar a ambdós llocs, però m'agradaria anar a la villae que tenia la meva família a les afores.

Sí, aniré a la villae. Estaré un parell de dies.

Encara continuarà igual? El pare va aconseguir crear un gran negoci de vinya mentre vivíem allà. Recordo l'habitació del forn d'àmfores, i lo orgullós que estava ell. També recordo l'atri, el més gran que he vist mai, amb una font i tot. Oh, i aquell triclinium gegant amb l'estatua al mig... Potser jo també instali una estàtua al meu triclinium, he de parlar amb l'Alba quin déu o deessa posar.

Quan els nens s'han anat a la cubicula, jo he anat al Larari, i he resat pels meus avantpassats a Lars, Mans i Penats més que mai, ara que torno a ser a la meva terra.

Demà, abans d'anar a la villae, passaré per la necròpolis per veure els avis.

Oh, la meva Fregellae! Com ha canviat tot. Ha sigut un viatge llarg, i un dia cansat de tant voltar, però ara que sóc aquí, no ho canviaria.