2 Economia: Ibers de Catalunya

Els ibèrics, els nous poblats formats a partir e la barreja d'indoeuropeus i neolítics, es dedicaven essencialment a l'agricultura, concretament eren pagesos cerealistes: cultivaven blat, civada, ordi, mill, llegums...

En menor quantitat, els ibers es dedicaven a la ramaderia amb cavalls, porcs, ovelles, bous, gossos... Tot i que tenien aquests animals, no s'acostumava a menjar massa carn a no ser que fos d'un animal caçat. Els que ells alimentaven i cuidaven eren essencialment per ajudar en el camp (bous i cavalls) i un grup molt important per ala vida quotidiana: ovelles, cabres... aquestes els proporcionaven llana i llet.

Així doncs, els animals no eren un objecte per a la supervivència alimentària. Només es mataven quan ja eren vells o, com ja hem dit, quan era un animal caçat.

Als alnimals de ramaderia se'ls afegeix els peixos que, pels hams i pesos trobats als poblats costaners o propers a rius, hem esbrinat que aqueseta població ja tenia una activitat pesquera.

Es van començar a produir objectes manufacturats, com les eines agricoles (arades, aixades, càvecs..), objectes personals (braçalets, pinces...), ceràmica...
Les dones van continuar fent feines de casa, mentres que els homes es van anar especialitzan poc a poc en oficis concrets. A casa, la dona feia tota classe de funcions i petites produccions manuals: teixits, ceràmica (merament utilitaria, sense l'objectiu de decorar)...

El comerç esdeve una activitat molt important. Entre poblats d'Hispania hi ha comerç, al igual que entre zones més llunyanes, com els territoris dels grecs.
La tribu d'Empuries produia diferents objectes manufacturats, agafava esclaus, feia teixits... que intercanviaba a canvi de ceramica decorada, armament, joies, perfum... D'aquest comerç s'han de destacar els envasos on eren transportats: actualment es valoren molt aquests objectes que en aquell moment no tenien cap tipus d'interes artistic. En especial, destaquen les anfores, on es transportava el vi. Aquestes tenien la base acabada en punta perque s'acotumaven a clavar a terra.






A la fi del segle III aC, per influencia romana, els iberics comencen a encunyar moneda. Eren monedes de bronze amb el nom de la tribu que les encunyava escrit amb l'alfabet iberic.