Octavi August, la seva última entrevista

- Salute, Octavi August!

- Salute.

- Bueno, si no li fa res començarem l'entrevista. Vostè ha sigut un home molt destacat des del 27 aC, però digui'm, com va ser la seva infantesa?

- Potser ara soc un home ja adult, fort i cultivat, però no sempre he estat així, tot i que em deien que vaig madurar molt ràpid. Noia, saps que em van donar la toga viril als 15 anys? 15! Un any abans que a tots els demés nois. Això em va omplir d'orgull en aquell moment, però ara intento recordar el que significava, i no era per tant... en aquell moment no havia passat ni una guerra ni res. Que sabia jo de la vida? Si m'haguessin posat en el poder, no haurien aconseguit res! Perquè, com saps......

- Octavi, respiri! Jo ja li aniré preguntant coses concretes, no vull ser mal educada, però d'aquí apoc s'ha d'anar, oi? Demà ha d'estar a Nola, a la tomba del seu pare. De nou, expliqui'm la seva joventut. Si no m'equivoco, vau néixer el 23 de setembre...

- Oh, si! El 23 de setembre del 63 aC. Segons em va explicar la meva mare vaig néixer a Roma capital, però jo tot el que recordo de la meva infantesa és a la ciutat de Veletri.

Em va haver de cuidar l'avia ja que el pare va morir quan jo tenia 4 anys, i la mare es va desentendre de mi. Quan l'avia va morir, la mare, ja casada de nou, em va haver de tornar a cuidar.  Estic segur que ni la mare ni el seu marit es van penedir d'haver-me educat després de la gran carrera política que vaig tenir.

- Si no m'equivoco, el nou marit era Filipo, veritat?

- Si, un home de caràcter dur. Tot i que no m'agradava gaire, haig de reconèixer que potser justament per l'educació tan dura i firme que em va donar vaig aconseguir ser un home respectat i madur.

- Quan van ser les teves primeres campanyes?

- Jo des de sempre, cada cop que el tiet Cèsar feia una campanya, m'entestava en unir-me. Tenia desig de millorar, de ressaltar, que tothom veies mes enllà d'aquell noi baixet, cabell ondulat, dents tortes i nas aguilenc. Però la mare sempre m'ho prohibia. La primera vegada que va acceptar deixar-me campar amb Cèsar va ser al 47 aC, amb 17 anys. Però com si ella ja s'ho imagines i nomes per això m'hagués donat el permís, vaig caure malalt i un cop més, em vaig quedar a Roma, veient com els demés se n'anaven i tornaven victoriosos.

- Bueno, deixem ja la seva joventut Anem a la qüestió més important: Quan vas començar a guanyar poder?

- Ja t'he dit que jo sempre vaig ser molt respectat! Que no m'escoltes? Em van donar la toga un any abans que... bah, joves. Quan tinguis 77 anys com jo, hagis vist tot el que jo... A la teva edat, jo ja havia estat a Àfrica! Continuem.

El meu tiet-avi Cèsar en algun moment va donar-se compte de que jo era un gran estratega, potser durant unes de les campanyes en que el vaixell en el qual navegava va naufragar, i saps que? No em vaig quedar allà parat, com hauries fet tu o qualsevol jove i la seva mandra. Vaig arribar nedant fins la costa, i una vegada allà, vaig anar caminant fins el campament d'en Cèsar! Ai, que me'n vaig per les branques. La cosa és que ell va deixar escrit al testament que seria el seu successor, i que m'havia adoptat. Això va ser als bons anys 44 aC...

- Tots et reconeixem pel nom d'Octavi August, però si no tinc mal entès, això no sempre ha sigut així.

- Clar que no. Vaig néixer amb el nom de Cayo Octavi Turino, però al 27 aC el Senat em va atorgar el nom d'August.

- Que em pots dir del II Triumvirat?

- Ui, la de conflictes que vaig tenir! Però s'ha de reconèixer que vaig actuar molt sàviament, mereixia ser el guanyador. Bueno bueno, a l'any següent de que el tiet moris, al 43 aC, juntament amb Marc Antoni i Marc Lèpid, vam formar el II Triumvirat. Cadascun de nosaltres s'havia d'ocupar d'una part de l'imperi per tal de que la República, que s'ha de reconèixer que ja estava ben morta, aguantes una mica més.

Tots diuen que jo era el que tenia més poder, més territori i més de tot, però jo això no trobo cert. Els territoris s'havien dividit en parts iguals, el problema és la enveja.

- Doncs si, estaves fet un bon estratega. Però diga'm coses més clares i precises, punts que tu voldries que passin a l'historia. Per exemple, que se n'ha fet dels Marcs?

- Oh, aquells ja estan ben morts! A Lépid el vaig derrotar a Sicília. Un temps abans, durant la Batalla de Filipo, aquest es va quedar a Roma sense fer res. Tot i això, per mantenir el grup del Triumvirat, el vam incloure al repartiment de terres. Però, cap a l'any 36 aC, Lèpid va aconseguir establir-se a Sicília i tenia planejat quedar-se-la. No voldries que em quedes tan tranquil, no? Vaig anar amb les meves tropes cap a Sicília i ale, fora d'aquí! El vaig haver d'acusar de traïció. Va fugir atemorit, cedint-me totes les seves terres, així que li vaig perdonar la vida, al pobre.

- I Marc Antoni? Que va ser d'ell?

- Marc Antoni va ser mes llest, s'ha de reconèixer. Va aconseguir dominar els territoris orientals i va cobrar poder sobretot a Egipte, on va fer un acord amb Cleopatra. Això no s'ho podia permetre, a més de que no prestava gens d'atenció al triumvirat. Així que li vaig declarar la guerra, la Batalla d'Actium és va anomenar, que com pots imaginar, vaig guanyar. A aquest tampoc el vaig matar, es va suïcidar tot sol de camí a Roma després de la derrota.

- I així es va acabar el Triumvirat, molt bé. Arribat a aquest punt, que vas fer? Tu tenies el total control dels territoris!

- Em vaig proclamar Princeps Imperator, un nou títol. A més, la república es va terminar totalment, i amb mi al mando va començar l'Imperi, l'any 27 aC.

- Amb les magistratures i el Senat que vas fer? Ara tu eres el consol únic.

- Ho vaig mantenir tot. No podia arribar i treure-li tots els drets al poble! No és per bondat, sinó per estratègia. Al poble li havia costat molt aconseguir tots aquests drets, així que si jo ho eliminava ells s'alçarien en contra del meu govern. Mantenint-ho, vaig mantenir al poble tranquil i content.

Clar, que en realitat no feien res important. Ells donaven idees, i jo decidia que fer amb elles. Tenia el dret a vet sobre tots: Senat, Comicis i Magistrats. A més de ser el cap militar i religiós.

- Bueno, llavors se't pot considerar com un bon Emperador, veritat? Si que tenies el poder absolut, però vas mantenir certs drets del poble.

- El millor de tots, diria. Tinc 77 anys, se que la vida se m'acaba, però encara em queden dies per viure. Crec que se'm recordara com un gran emperador. A més de que he aconseguit que el poble romà estigui en pau durant anys! Després de tantes guerres i calamitats durant els triumvirats i èpoques anteriors, el meu regnat ha sigut de relativa pau. Alguns n'hi diuen "Pax Augusta" o "Pax Romana", i realment me n'alegro.

- Si, si. Has aconseguit calmar tots el territoris. Bueno, i fins aquí arriba la teva historia, no? Tens algun plan futur?

- Un bon estratega sempre te idees, però no te les diré. Ja tinc temps, i sinó el meu successor, Tiberi. Serà un bon emperador, crec.

- Parlant d'un successor, no se t'ha acudit mai tenir fills? Potser seria mes còmode. Podries educar-lo des de que nasques.

- No, no. De cap manera. He passat part de la meva vida en guerres i fora de casa, seria impossible criar a un fill! A més de que els fills no solen sortir com tu vols. Imagina't que el meu fill fos un tirà. Si fos un càrrec hereditari, la de calamitats que faria! Prefereixo triar a un home de confiança, que jo sàpiga que ha estudiat i està bé del cap.

Això és tot?

- Si, senyor August. Moltes gràcies per aquesta entrevista. Que tingui un bon viatge a Nola!

- De res, i gràcies a vosté també. Adéu.

PD: Lamentablement, aquesta va ser l'ultima entrevista d'Octavi August. Al dia següent, metre que visitava la tomba del pare a Nola va morir.