A dies d'avui, encara no hem desxifrat la llengua dels ibers. Hem aconseguit entendre el valor dels signes, que vol dir cada una de les lletres o símbols, però en canvi no hem pogut saber el seu significat. No tenim cap mena de llengua paral·lela a la ibèrica, així que no tenim cap tipus de pista per tal de seguir un camí.
Sembla ser que l'escriptura ibèrica va sorgir a Andalusia, a Tartessos en el segle VI aC, i a partir d'aquí es va estendre per tota la península.
Aquesta llengua esta formada per 28 lletres copiades de l'alfabet grec i fenici, i es podia escriure tant de dreta a esquerra com a l'inrevés.
Es possible que hi haguessin dialectes, es a dir, no hi havia un llenguatge unànime per tota la península, sinó que hi havien diferents variants de la mateixa llengua (que en un principi es va mesclar neolítica i indoeuropea).
A Catalunya teníem el dialecte del llevantí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario