En aquest nou territori els indoeuropeus van trobar un clima moderat on podien cultivar les collites fàcilment, al contrari que al centre d'Europa, on les temperatures eren molt més extremes.
La llengua indoeuropea i la neolítica es van barrejar, fent així una nova llengua. A més, els indoeuropeus van portar noves formes de conreu i la metal·lúrgia del ferro. En un principi aquesta nomes va ser utilitzada per fer objectes amb certa importància, però un temps després aquesta activitat es va aplicar en mes camps, com per fer objectes de l'agricultura o eines quotidianes.
Els pobles centrals van portar noves formes de construcció de cabanyes: els ciments de la casa estaven soterrats, i l'estructura de la casa s'aguantava gràcies a una coberta de fusta i argila. Eren unes cases petites, normalment rectangulars o ovals.
Els indoeuropeus, per últim, van portar una nova tradició d'enterrament per la qual reben el nom de "Pobles dels camps d'urnes": cremaven els morts, ficaven les centres dins d'una urna i aquesta, juntament amb l'aixovar del difunt, ho enterraven a terra.
Un fet molt destacable i que va ajudar a aquesta va ser el comerç. En aquell moment just s'havia començat a comerciar: fenicis, grecs i etruscos venien a les costes de la Hispania mediterrània per fer petits intercanvis.
Cap al 600 aC es va formar la colònia d'Empúries, que mes tard es va convertir en una de les més importants.
Ja siguessin la ceràmica, la metal·lúrgia o qualsevol de les mercaderies que portaven aquestes civilitzacions estrangeres, tot aquest moviment va esdevenir un proces d'aculturació per als pobladors de la península.
Aquesta cultura ibèrica esta formada des de el segle VI aC.
woww, linda web, pasate ci?
ResponderEliminar